1. m. Mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüència d'una malaltia. Està ple d'alifacs.
2. m. VETER. Tumor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, etc., com a conseqüència de l'excés de treball.
DCVB: d'alifafa, Segons Dozy Gloss. 141 i Eguílaz Glos. 197, alifafa ve de l'àrab an-nafaẖa, ‘tumor’, etimologia que sembla certa. Però el cast. alifafe i val. alifac en sentit de ‘achaque’, Eguílaz el fa venir de l'àrab al-ẖifafa, pl. de ẖafif ‘lleuger’ (cf.ẖiff ‘lleuger, que no té gravedat’); i aquesta etimologia ja no és tan acceptable, perquè no s'explica que l'adjectiu ‘lleuger’ vingui a significar ‘malaltia crònica’. Per mi és evident que alifac i alifafa tenen el mateix origen: l'àrab an-nafaẖa,‘tumor’; n'és una prova el fet que alifac i el cast. alifafe tinguin ambdós significats. La forma alifac és deguda a la conversió de ẖ en k (canvi freqüent, cf. nombrosos exemples en Baist Ar. Laut. 352 ss. i Steiger Contr. 233); la forma alifafa prové del canvi de ẖ en f (també freqüent, cf. Baist, ib. 357, i Steiger Contr. 235). La conversió de anna- en ali- es pot haver fet per influx analògic dels innombrables mots aràbics començats amb al-. Dozy Gloss. 141 explicava aqueixa conversió per la influència del mot ant. cast. alifafe (<al-liḥaf); però aquesta explicació no val per al català, que no posseeix aqueix vocable.
