1. m. Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.
2. m. Mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia.
DCVB: de l'àrab al-qabó, «fumarium» (ap. R. Martí Voc.), ‘sostre de volta’ (Engelmann Glos. 77).
‘Oh tu, Verge, gavina fugitiva!’
Aquesta nit d’agost és tanta nit… D’on ve aquest baf mig agre d’alcavor? (El cor creix com un pa, i té una aspror de costra a penes -cor o pa no cuit, rebel al solc que li assenyala el dit…) Pa o vida a punt, o quasi a punt, Senyor. Colgada al fem del cos, sent la grossor del garrofí calent de l’esperit. Oh tu, Verge, gavina fugitiva! Solques la nit amb rella fluvial, a tant d’estiu obrint-li tant de riu. Aquesta nit d’agost pels ulls m’arriba, a l’arrel dels sentits, la vegetal tremolor d’ésser, ara, i ésser viu. Vicent Andrés Estellés, ‘Poc temps després de la Nit d’Alba a Elx’, Déu entre les coses, Rent 6, Denes, 2009.
