talús

m. CONSTR./OBR. PÚBL. Inclinació del parament d'un mur, d'un desmunt o d'un terraplé.

DCVB: probablement d'un mot gàl·lic talutium, derivat de talos, ‘front’ (cf. J. Jud en Rom., xlvii, 487-488, i Hubschmid «Praeromanica» 80).