1. a. f. BOT. Òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d'elements conductors, i que té la funció de fixar la planta en el sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
b. posar arrels Fixar-se en un lloc.
2. a. f. [ p. ext. ] ANAT. Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d'altres, forma part d'un tronc nerviós.
b. f. [ p. ext. ] ANAT. Part d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. Arrel d'un cabell, d'un queixal.
c. f. [ fig. ] Origen, causa. Les arrels d'un conflicte.
d. d'arrel loc. adv. De soca-rel. Solucionar un problema d'arrel.
e. ser (algú) de l'arrel del dimoni loc. adv. Ser molt roín.
3. f. LING. Un dels elements etimològics de què es compon una paraula.
4. a. f. MAT. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre a vegades, dóna com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.
b. arrel d'una equació MAT. Solució 1. c .
5. béns arrels DRET Béns que consistixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.
DCVB: del llat. radīce, mat. sign. L'explicació de les diverses formes no és d'allò més clara. Radīce va donar normalment rahiu, forma que està documentada en el segle XIV. De rahiu es degué formar raïl, per una simple conversió de w en l (cfr. malaut > malalt, gauta > galta). Fouché, Phon. 216, creu inadmissible la teoria d'aquest canvi perquè diu que tal consonantització de la w només es troba en l'interior de paraula i davant consonant; però el canvi es pot explicar per la fonètica sintàctica, suposat que es tracta d'una paraula usada molt sovint en plural (rahius, raels) i en locucions com rahiu de l'arbre, on la w resulta medial o interior de frase; i per altra part tenim que el mot nariu (que vé evidentment de naricae) presenta la variant naril. La teoria de Fouché, que arrel o rel sia un postverbal de arrelar i aquest verb procedent de *radicilare, no sembla sostenible.—Admès el canvi de w en l, s'expliquen les altres formes: de raïl es forma rel (com de raïm es forma rem) i es forma també rael, i per metàtesi real. Les formes amb a- procedeixen de l'aglutinació de la -a de l'article la.
