f. Peça de metall o d'altres materials que servix per a unir els dos caps d'un cinyell o les dos orelles d'una sabata, consistent en un marc travessat per un eix proveït d'una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l'altre cap, que queda subjecte per mitjà de la pua o pues.
DCVB: del llatí *fībĕlla, var. del clàssic fībŭla, mat. sign. El canvi de f- en s- ha estat explicat per contaminació de subŭla (Rom. xvii, 58), de cingĕre, etc.; val a dir que en altres dialectes romànics ocorre el canvi de f- en s- o en θ-, com asturià cibiella,santanderí cebía, lleonès cebilla, occità sibela, sard θibbia, etc.; l'extensió del canvi i la diversitat de resultats (s i θ) indueixen Corominas DECast, ii, 896, a creure que no és degut a contaminació d'altres mots, sinó a una dissimilació espontània de les labials f i b.
DCVB: del llatí *fībĕlla, var. del clàssic fībŭla, mat. sign. El canvi de f- en s- ha estat explicat per contaminació de subŭla (Rom. xvii, 58), de cingĕre, etc.; val a dir que en altres dialectes romànics ocorre el canvi de f- en s- o en θ-, com asturià cibiella,santanderí cebía, lleonès cebilla, occità sibela, sard θibbia, etc.; l'extensió del canvi i la diversitat de resultats (s i θ) indueixen Corominas DECast, ii, 896, a creure que no és degut a contaminació d'altres mots, sinó a una dissimilació espontània de les labials f i b.
