1. m. CONSTR. Part de la teulada que sobreïx del pla d'una fatxada.
2. m. [ p. ext. ] CONSTR. Canal de la teulada situada en l'extrem del ràfol.
DCVB: de l'àrab raff, ‘canyís’, ‘cornisa’. La paraula rafal en el sentit de ‘cobert o enreixat sostingut per pilars’ (V. rafal, art. 2) ve també de l'àrab raff, però modificat per analogia del rafal art. 1.
