1. f. ZOOL. Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l'orde dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids (Cardium sp), caracteritzat per dos valves iguals que formen una closca en forma de cor; entre els quals destaquen l' escopinya de gallet (Cardium edule), l' escopinya de costelles amples (Cardium panticoslatum), l' escopinya gran (Cardium echiratum), l' escopinya punxenca (Cardium aculeatum) i l' escopinya verrucosa (Cardium tuberculatum), totes elles comestibles.
2. escopinya bordall ZOOL. Cloïssa.
3. escopinya de llet ZOOL. Lamel·libranqui de la família dels venèrids (Tapes texturata) .
4. escopinya francesa ZOOL. Tellina.
5. escopinya gravada ZOOL. Mol·lusc lamel·libranqui de l'orde dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids (Venus verrucosa) .
6. escopinya llisa ZOOL. Cloïssa.
7. escopinya maltesa ZOOL. Rossellona.
DCVB: de 'copinya', etimologia obscura. Sembla probable que la base principal del mot sigui el llatíconchylium, mat. sig. || 1, que ha donat origen al fr. coquille i a l'it. conchiglia, mat. sign.; però l'evolució fonètica seria molt anòmala, i sembla que hi han d'haver intervingut altres paraules (potser el llatí pĕctĭne, que a més del significat primari de ‘pinta’ en prengué de secundaris com el del cast. pechina, cat. petxina, equivalents a copinya). També seria possible un origen a base de cŭppīna, derivat de cŭppa, ‘copa’, amb canvi de significat causat per la semblança d'una closca de mol·lusc amb un recipient destinat a beure (cf. l'alemany Schale que significa ‘closca’ i també ‘escudella’ i ‘platet’). En l'accepció || 8, copinya prové de pinya, que per la seva semblança amb aquella altra paraula n'ha pres completament la forma.
