1. a. f. NÀUT. Acció de vogar o remar.
b. donar la voga NÀUT. Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, de manera que tots es moguen al mateix ritme.
2. estar en voga (alguna cosa) Gaudir de l'acceptació general.
DCVB: derivat postverbal de vogar. La locució en voga és presa de la castellana en boga, a la qual s'atribueix origen francès.
