1. a. m. MÚS. Flauta rústica de canya de sons molt aguts.
b. m. MÚS. Músic que toca el flabiol.
c. m. i f. MÚS. En una orquestra, el flabioler.
d. flabiol de set forats (o de set canons ) MÚS. Flauta de Pan.
2. anar darrere (d'algú) amb un flabiol sonant MÚS. Perseguir algú inútilment perquè faça alguna cosa.
DCVB: del llatí *flabĕŏlum, mat. sign. (derivat de flare ‘bufar’) (cf. REW 3339).
