esclafit

m. Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tir, una ruptura, un colp de fuet, etc. Començà la festa després de l'esclafit del coet.

DCVB: participi passat d'esclafir, onomatopeia com la de esclafar, relacionable amb l'ant. alt-alem. klapfen,‘ressonar’ (cf. Meyer-Lübke REW 4706a).