m. Estat de desorde i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què tot el món crida, escarota, etc.
DCVB: incerta. Segons M. de Montoliu (BDC, iii, 63), desori vindria de desordre que s'hauria convertit en *desodri i després s'hauria reduït a les formes desori i desodi.En canvi, Spitzer Kat. Etym. 16 afirma que desori ve de desodi, i que aquesta darrera forma és un compost del prefix negatiu des- i del mot odi. Ni un ni altre etimologista tingueren notícia de les formes baleàriques desòlit i desveri, sinònimes de desori.Desòlit és evidentment una variant de desori amb probable influència de desolar. En canvi desveri té molt probablement el seu origen en el català desvari, derivat dedesvariar (<llatí dis-+variare) que amb el pas de va> ua> o (segons Wagner ap. ZRPh, lxiii, 524) ha donat desori, o potser simplement desveri ha originat desori per analogia de desordre.
DCVB: incerta. Segons M. de Montoliu (BDC, iii, 63), desori vindria de desordre que s'hauria convertit en *desodri i després s'hauria reduït a les formes desori i desodi.En canvi, Spitzer Kat. Etym. 16 afirma que desori ve de desodi, i que aquesta darrera forma és un compost del prefix negatiu des- i del mot odi. Ni un ni altre etimologista tingueren notícia de les formes baleàriques desòlit i desveri, sinònimes de desori.Desòlit és evidentment una variant de desori amb probable influència de desolar. En canvi desveri té molt probablement el seu origen en el català desvari, derivat dedesvariar (<llatí dis-+variare) que amb el pas de va> ua> o (segons Wagner ap. ZRPh, lxiii, 524) ha donat desori, o potser simplement desveri ha originat desori per analogia de desordre.
