soca
1. a. f. Tronc de l'arbre.
b. f. [ esp. ] Part del tronc d'un arbre o arbust pròxima a les arrels.
c. f. [ esp. ] Part del tronc que queda en terra amb les arrels quan es talla l'arbre.
d. baldat com una soca Tolit, que quasi no es pot moure.
e. dormir com una soca Dormir profundament.
2. a. m. i f. [ fig. ] Persona obtusa, inepta; talòs. Ja eres ben soca, deixar-te enganyar així.
b. ser (algú) de bona soca Ser de complexió sana, forta.
3. a. f. [ fig. ] GENEAL. Estirp.
b. f. BIOL. Conjunt d'individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.
c. f. BIOL. Grup de bacteris que tenen determinades característiques genètiques que les diferencia dels altres individus de la varietat a la qual pertanyen.
4. a. f. TÈXTIL Fils amb què es lliguen les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.
b. f. Corda d'espart.
DCVB: probablement del gàl·lic *tsukka, que correspon al germànic stokk, ‘bastó’, ‘cep’, ‘rabassa’. El mateix origen deu tenir el català soc art. 2 (diferent del soc art. 1, que té un origen llatí).
