f. Tracte, maquinació, entre dos persones o més, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú.
DCVB: del llatí consŏrtĭum, ‘societat, companyia’.
«No hi havia cap conxorxa, però tampoc era una casualitat. Els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació, tant valencians com catalans, i fins i tot el d’algunes institucions públiques, com el de l’Ajuntament de Barcelona, dirigit pel malaguanyat Joan Solà, reclamaven la possibilitat d’utilitzar esta paraula.» Josep Lacreu.
DCVB: del llatí consŏrtĭum, ‘societat, companyia’.
«No hi havia cap conxorxa, però tampoc era una casualitat. Els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació, tant valencians com catalans, i fins i tot el d’algunes institucions públiques, com el de l’Ajuntament de Barcelona, dirigit pel malaguanyat Joan Solà, reclamaven la possibilitat d’utilitzar esta paraula.» Josep Lacreu.
