1. a. m. Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que té en l'interior un bocí de ferro o de llautó que la fa sonar quan és sacsada.
b. ball de cascavells DANSA Ball popular en què els balladors porten cascavells en els braços i en les cames o només en les cames, els quals fan sonar violentament.
c. com un cascavell Alegre.
d. omplir el cap de cascavells Omplir algú d'esperances falagueres, d'il·lusions, etc.
e. posar el cascavell al gat Encarregar-se d'una temptativa perillosa.
f. ser un cascavell Ser lleuger, tindre poc de trellat.
2. m. ZOOL. Formació típica que posseïxen les serps de cascavell o cròtals en l'extrem de la cua.
DCVB: del llatí *caccabĕllu, var. de caccabŭlu, ‘campaneta’ (cf. Th. Ling. Lat. iii, 5).
