1. a. f. AGR. Ferramenta formada per una fulla de ferro puntada amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un cap en un mànec llarg.
b. f. [ fig. ] Emblema de la mort. Al capdavall a tots ens sega la mateixa dalla.
c. f. [ p. anal. ] OFICIS Ferramenta de forner que servix per a remenar el caliu i traure les brases cap a la boca del forn.
d. tirar amb dalla Llançar atacs verbals contra una persona amb la intenció de ferir-la.
2. f. [ p. anal. ] OFICIS Ferramenta de boter utilitzada per a polir en la qual la fulla, corbada en els extrems, i el mànec, rectilini, formen com una D allargada, i la fulla té el tall amb filet i en el costat que mira al mànec.
DCVB: incerta; la que mereix més acceptació entre els romanistes és la proposada per Schuchart, del llatí *dacŭla (relacionat amb *daca > daga i amb *dacŭlum > dall) amb el significat de ‘falç’: cf. Wartburg FEW, iii, 3.