sistar

m. CONSTR. Partidor d'aigües d'una séquia.

(Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell)

^sistar

m. AGR. Boca d'eixida de l'aigua d'una séquia gran o d'un canal, després de travessar un xicotet túnel o canó, proveïda d'una reixa.

Gran Enciclopèdia Catalana: 'cistar', part de recs i sèquies.
Diccionari de Coromines: 'sistar', recollida a Faura.