badia 1
1. f. Manoll de blat, etc., de filaments de cànem, etc. Agarra aquelles badies i farem una garba.
2. f. Cada un dels tres o més caps d'una trena de cabells, de cànem, d'espart, etc. Trenar badies de diferents colors.
badia 2
f. GEOL. Entrada del mar o d'un llac en la costa, generalment més xicoteta que un golf.
DCVB: incerta. En Isidor Etym. xiv, VIII, 40, es troba que els antics anomenavenbaias els ports de mar. D'aquí sortí la teoria que el mot espanyol bahia era d'origen ibèric. Després s'ha discutit l'autenticitat de la glossa d'on Isidor tragué el mot baias, i s'ha acudit a un origen germànic, d'on, a través del fr. baie, haurien pres el mot les altres llengües. Sembla probable que el cat. badia vingui del mot francès amb contaminació de badiu.
