1.
a.
adv.
Des de la base, des del
naixement. Segar arran.
Tallar els cabells arran.
b.
adv.
De molt prop.
Anar seguint la línia
del dibuix de ben arran.
2.
a.
arran de
loc. prep.
Quasi tocant, fregant,
quasi al mateix nivell de. Volava arran de l'aigua. Han tallat
els arbres arran de terra.
b.
arran de
loc. prep.
Com a conseqüència de.
La inundació es va
produir arran de les fortes pluges.
DCVB: incerta, malgrat que ha estat molt estudiada. S'ha acceptat per molts d'autors un origen germànic *rands o *randa, ‘vorera de l'escut’ i ‘vora’ en general, però darrerament sembla esser més acceptable l'ètim gàl·lic randa ‘frontera, límit’ (cf. Corominas DECast, iii, 993-994). García de Diego Dicc. 5389 proposa dues etimologies llatines: radente i adhaerente, cap de les quals sembla aplicable a les formes catalanes ran i arran.
