abonar 1
1. v. tr. Acreditar o qualificar de bo (algú). El seu comportament l'abona.
2. v. tr. Eixir fiador (d'una persona), respondre'n. L'empresa on treballe m'abona.
3. v. tr. Donar com a certa i segura (una cosa). Tinc molts testimonis que poden abonar les meues paraules.
DCVB: format damunt bo.
abonar 2
1. a. v. tr. Pagar (a una altra persona) un abonament. He abonat el xiquet al futbol.
b. v. pron. Prendre un abonament. M'he abonat a la temporada de teatre.
2. v. tr. Pagar. Abonar la quantitat exacta.
3. v. tr. Tornar uns diners deixats en depòsit a canvi d'un objecte. Quan porte l'envàs, li l'abonarem.
4. v. tr. ECON. Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d'algú), admetre en compte.
5. estar abonat [ fig. ] Tindre sovint. Està abonat a les desgràcies.
DCVB: del cast. abonar (=fr. abonner).
