1. a. v. tr. OFICIS Doblegar la punta (d'un clau que sobreïx), especialment de la fusta, perquè estiga més fortament fixat i perquè la punta no puga fer mal.
b. reblar el clau Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que algú es proposa.
2. a. v. tr. TECNOL. Batre l'extrem (d'un rebló) per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat.
b. v. tr. TECNOL. Unir, afermar, fixar (alguna cosa) amb reblons.
3. v. tr. CONSTR. Reblir.
DCVB: segons G. de Diego Dicc. 5722, del llatí robŏrare, ‘reforçar’.
