estrall

1. m. Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat, etc.

2. m. [ fig. ] El corrector va fer en l'obra un gran estrall.

3. m. DRET En el codi penal espanyol, circumstància agreujant que consistix a cometre el delicte per mitjà d'inundació, incendi, explosió, enverinament o algun altre artifici que produïsca grans danys.

DCVB: del llatí strages, mat. sign. || 1, segurament sufixat amb -ŭlum (romànic*stragŭlum).

               Has tornat 

             carícia de vent 

             enrabiat 

             ‎arbre xisclant 

‎             nit de presagis 

‎             Inici ja finit 

‎             de l'estrall 

             ‎que s'albirava
                                 "Has tornat". Mara Alberola