1. v. tr. Formar juí (sobre una cosa), imaginar com es pot realitzar, com és, etc.
2. v. tr. Divisar de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
DCVB: del llatí arbitrare, ‘pensar, considerar’, potser a través de l'occità.
Tu ets un bon monarca d'horitzons
i de ben conreada soledat.
Primitiu com el solc que fa fistons
a l'erm que amb ull de rella has eixarmat.
En pregar per la pluja les cançons
són cobles abrilenques de bon fat,
i albires amb esplet d'emocions
l'esveltesa eucarística del blat.
Treball d'ordre curat en santa escola,
a ple sol, a ple vent, la camperola
tasca de suc terreny i de suor.
Que el miracle només una vegada
lliurà de la fadiga en la llaurada
al madrileny Isidre, el llaurador.
DCVB: del llatí arbitrare, ‘pensar, considerar’, potser a través de l'occità.
Tu ets un bon monarca d'horitzons
i de ben conreada soledat.
Primitiu com el solc que fa fistons
a l'erm que amb ull de rella has eixarmat.
En pregar per la pluja les cançons
són cobles abrilenques de bon fat,
i albires amb esplet d'emocions
l'esveltesa eucarística del blat.
Treball d'ordre curat en santa escola,
a ple sol, a ple vent, la camperola
tasca de suc terreny i de suor.
Que el miracle només una vegada
lliurà de la fadiga en la llaurada
al madrileny Isidre, el llaurador.
"El camperol", Joan Valls i Jordà
