cremaet

 m. Café que se sol servir després dels esmorzars en molts pobles valencians. Els ingredients són café, sucre, llima i rom.

Comentari:

Una paraula que podem dir de creació valenciana, així, sense la 'd' intervocàlica, tal com la pronuciem, en diminutiu i tot. Estes són les bones perquè les acabem exportant a les altres llengües veïnes. Tot aquell que conega un poble o una ciutat a on s'ha popularitzat acabarà demanant un cremaet allà a on vaja. Passa al revés que amb el carajillo castellà que hem intentat valencianitzar i no hi ha manera, inclús el pronunciem a la castellana. Totes les solucions que ens hem inventat no funcionen. En canvi, el cortado el vam adaptar prompte a tallat i ja la majoria de valencians demanen un tallat i als que els agrada el café tocat ja demanen cremaet, perquè també es pot fer amb conyac, com el carajillo.

esquat

 f. Exercici que consistix en la flexió de les cames de manera que el cos baixa recte i les natges toquen els talons, és a dir, acatxar-se fins a quedar aponat. Ex.: Vaig al gimnàs una volta a la setmana a fer esquats i cada dia estic millor de les cames.

De l'anglés squat.

En castellà sentadilla.

Comentari:

Tenim tendència a adaptar paraules procedents de l'anglés, abans ho feem del francés. Està clar que valencianitzar totes les paraules a partir del castellà no és una bona solució, però fem creure als parlants de la llengua que quan una paraula prové del francés, de l'anglés, de l'italià o d'una forma antiga és millor. D'esta manera els que han parlat sempre, sense aprendre-la de manera formal, no s'acaben d'adaptar als canvis. Al contrari creuen que les paraules que han aprés en el nucli familiar són la majoria roïnes i les altres són les bones. I acaben dient: a mi m'agrada més vacances que vacacions. Després t'amollen: l'han detés perquè portava drogues. D'ací uns anys, els lingüistes acabaran admetent estes formes i les consideraran les bones. Al temps.

tenta

1. f. Mena de punxó de mig pam de llargària, pla per la part de baix i amb forma de teuladeta per dalt, acabant en punxa. Servix per a empeltar. (Nac) (Boc).

2. Instrument per a tallar la tonyina.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «Conprés un marasa es feu per a la tenta per a tallar la toñina.» p. 23.

alcançar

 v. tr. Es diu de la situació en què queda en comptabilitat la persona encarregada dels comptes.

Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).

«...que rebrà y cobra de did Agustí Calataiú, el qual fonch alcansat en los contes com consta ab centènsia donada e publicada en 7 de agost 1706». 

alcanç

 m. En comptabilitat, quantitat que és deu a algú per endarreriments en la paga o per altres drets adquirits. També es referix a la diferència entre els càrrecs i els descàrrecs dels llibres de comptes.

Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).

«Càrrec, descàrrec, alcanç».

raima o raixma

 f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.

Etimologia: de l'àrab rízma, i este de l'àrab clàssic rizmah 'paquet'.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo valor de una raixma de paper per a servisi de la precent villa.»1703, p. 23.

alamon

1. adv. En grau considerable. Li agrada córrer alamon.

2. alamon de loc. adj. Bona cosa de. M'han regalat alamon de coses.