Pàgines

dimecres, 15 de juliol del 2015

brindilla

f. BOT. Branca o branqueta curta i fina, d'uns 30 cm de longitud, bastant flexible, amb gemmes i d'arbres fruiters.

brindilla coronada

D'orige gàl·lic com el de 'bri', DCVB: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).
En francés es forma a partir de brin* amb el sufix -ille* amb la intercalació d'una -d. Vegeu CNRTL (TLFI).