divendres, 9 de juny de 2017

carena

1. a. f. MAR. Part submergida del buc d'un vaixell.
b. f. MAR. Reparació que es fa en el buc d'un vaixell.
c. donar carena MAR. Carenar.
2. f. AGR. Llom de terra entre solc i solc.
3. f. CONSTR. Biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent.
4. f. GEOL. En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.

DCVB: del llatí *carīna, mat. sign. I. En l'evolució fonètica normal hauria resultat en català carina, perquè el mot llatí té la llarga. Meyer-Lübke, REW 1693, explica la de les formes romàniques (ital. i esp. carena, fr. carène) dient que són preses del llenguatge de Gènova i de la costa de Ligúria, on el canvi de ī en és normal. Corominas DECast, i, 683, no gosa admetre el genovesisme d'un mot tan antic en català, i prefereix suposar una forma *carena existent ja en el llatí itàlic.